Molts diuen que els joves no tenim complexos ja que estem en edat de canvi i no tenim perquè tenir-ne. Però la veritat és que sí, que tots i cadascú de nosaltres té alguna cosa del seu físic, personalitat i qualsevol altre tema que no ens agrada, que és el nostre “punt débil”.
Tots tenim un criteri diferent, el nostre punt de vista, diferents gustos, diferents qualitats, i això ens porta a prendre decisions en el nostre dia a dia, encara que la majoria de vegades no ho fem bé, o això pensem, només per la questió que un amic, familiar o qualsevol conegut no pensi igual que nosaltres.
De vegades, no ens sentim bé amb nosaltres mateixos, i d’altres ens podem sentir masa bé, tot això depèn de com t’accepti el teu voltant (família, amics) i de les experiències que hagis tingut a la teva vida.
Però els “problemes” de “veritat” arriben a l’hora de la gent nova, gent sense confiança, com per exemple els companys de classe. Aquí és d’on surten la majoria de complexos en adolescents d’entre les edats de 14 a 17 anys. Quan t’adones que aquell “és més” que tu en alguna cosa o “té més “ que tu és per això que ets sents el diferent, l’estrany, el “pringat”.
I aquest problema el té la nostra societat, que ens han ficat estereotips al cap des de ben petits, com per exemple una simple nina “Barbie”, sempre han sigut molt primes, rosses de cabells i ulls clars, i què passa si jo no tinc aquest cos tan perfecte? I què passa si porto ulleres? No hauria de passar absolutament res, perquè cadascú som com som i tots som persones i mereixem el mateix respecte però encara, en ple segle XXI sembla que a la gent això no li entra al cap i d’aquí és on surten els problemes greus de veritat.
TEXT: ALBA CRESPO
DIBUIX: PAULA MARTÍNEZ
/https://public-media.si-cdn.com/filer/42/f6/42f66ba8-7e26-4705-9045-69f9246bea07/ok.jpg)
Entrades
