La decisió de moltes escoles com és l’Amor de Déu respecte els uniformes no és a gust de tothom, però poc a poc, pares i alumnes s’han acostumat a aquesta norma de l’escola.
Irene Tejada Domínguez
Des dels inicis de l’escola Amor de Déu, tots els alumnes des d’Infantil fins a cicle Superior havien de portar els seus uniformes tots iguals. Poc a poc, la roba s’anava ajustant una mica més als gustos dels alumnes passant de la faldilla de quadres amb molts colors a una faldilla una mica més informal d’un únic color, tot i que els pantalons pels nois eren iguals.
Des dels inicis de l’escola Amor de Déu, tots els alumnes des d’Infantil fins a cicle Superior havien de portar els seus uniformes tots iguals. Poc a poc, la roba s’anava ajustant una mica més als gustos dels alumnes passant de la faldilla de quadres amb molts colors a una faldilla una mica més informal d’un únic color, tot i que els pantalons pels nois eren iguals.
Actualment, hi ha molts conflictes perquè als nens no els agrada portar aquest tipus de roba primer perquè no la troben moderna, no és del seu gust fins i tot perquè no els agrada anar tots iguals. Mica en mica, els alumnes s’han anat acostumant i han vist que fins que no arriben a una certa edat la uniformitat al col·legi és obligatòria. Però després està el problema dels pares, que pensen que és molt millor portar uniforme, perquè així no han de patir per buscar-li cada dia la roba als seus fills per l’endemà, també pensen que l’uniforme és molt més econòmic i és una petita via per minimitzar els problemes entre pares i fills.
En conclusió, la decisió d’aquesta escola respecte els uniformes ha acabat agradant a pares i fills, cadascú pels seus motius corresponents.
Entrades
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada