
Són vàries les raons per les quals això passa cada dia més i més. Algunes d’elles, són els atacs exigents i capritxosos de persones que, passada l’etapa d’èmfasi provocada per la novetat, abandonen l’animal.
Un animal comporta unes despeses: menjar, vacunes, higiene... En temps de crisi moltes famílies han de restringir despeses, i la via més ràpida és desfent-se de l’últim membre de la família.
Ningú no ens prohibeix prendre la decisió de no voler l’animal, però la manera correcta de fer-ho és trucant a un refugi d’animals perquè se l’emportin.
Entre els porcs senglars que baixen de la muntanya de Collserola i els animals de companyia que són deixats en un medi que no és el seu, la biodiversitat sant adrianenca ha augmentat considerablement.
Irene Búrdalo Olaya
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada